Filà de Moros Marins

Història

Malgrat hi ha alguna data de que en 1863 ja hi havia moros marinos, es en 1869 quan es tenen noticies del primer capità En Juan Bautista Pastor i dels primers fundadors: José Belda Cabanes, Toni “la loca”, Enrique ” del hostal”, Manolo “el carnisser”, el tio “Tahona”, El “minyó”, Francisco Calatayud “el Menut” …..

La fila pateix des de la seua fundació alguns alts i baixos en el numero de festers, al principi del segle XX, en 1900 a les al·leluies que repartien el dia de l’entra dien: “molts poquets voràs que son els Moros Mariners, i encara que son poquets son com les bales de plom”… De 1905 a 1910 s’aplega a tenir sols 11 components i a no poder participar en la festa durant huit anys. En 1918 torna a reaparèixer i desfila en l’ordre actual, després dels Marrocs, malgrat es més antiga.

A conseqüència de la vaga del tèxtil, l’anomenada vaga dels Beneytos, els anys 1923 i 1924, tampoc va eixir a la festa, però es va seguir fent la ratlla i la vida quotidiana al maset.

Fins l’any 1936 la mitja de components fou de 20/30 festers. Es des dels anys 50 quan comença a recuperar-se en numero de festers, sent l’any 1975 un dels més importants, doncs s’inaugu-ra el maset actual i la festa rep una forta espenta, a més a més, amb la incorporació de la dona com a festera amb tots els seus drets a l’any 1981 la fila de Mors Marinos és una de les més nombroses de la nostra festa.

Els Moros Marins tenen a Bocairent una explicació com que el seu origen es rememorar els aconteiximents de Torreblanca de 1397 i de la seua escenificació al voltant del segle XVII, o també com la fantasia popular enllaça l’historia de les invasions del nostre litoral per les esquadres turques, mores i pirates. Per tot açò, podem dir que el vestit tradicional del moro marino es composa: de pantaló bombatxo arremangat a la meitat de la pantorrilla, de color morat, amb ornaments de galó daurat a la costura, que amb el pas del temps s’han convertit en vistosos brodats florals; calces ratllades blanques i roges; brusa ampla de color roig, anomenada marinera amb coll i punys blancs també brodats amb motius mariners i florals de vistosos colors, jersei roig i blanc de llana. El cap es tapava amb un barret “de coixinera” verd, paregut als barrets dels mariners genovesos i per als actes de gala es substituïa per turbant amb borla anomenat “tonya”

Per a tapar-se manta de fieltro verda amb ribet blanc.

En 1961 es va canviar el barret de “coixinera” per el fez o barret verd. Les calces ratllades i les espardenyes brodades es van canviar per botes de canya mitja de color roig.

Les dones porten falda en lloc de pantaló bombatxo.

EL CANT DEL MARINERO

El cant del “Marinero”, és un acte tradicional de la Filà, que es sol cantar al acabar el desfile de la Nit del Ciri i del Panellet, en la plaça de l’Ajuntament, formant un rotgle, amb tots els festers i festeres agarrats de la mà, formant cercles concèntrics.

Consta d’un cor de cinc versos, cantant per tots, al qual li segueix un solo, amb veu tenor, i que els festers escolten engenollats, al acabar el tenor tots s’alcen cantant unes estrofes que acaben amb el “Que viva San Blas” que canta el tenor i tot seguit es produeix una acceleració dels cercles al voltant de la font.

La lletra està escrita en castellà i el seu autor fou Mossen Joaquin Vaño Cabanes i es va estrenar el 1934, posteriorment la lletra va tenir algunes modificacions per a que tinguera un major sentit fester i mariner. La musica es suposa que Mocen Joaquim la va traure d’alguna opera o sarsuela del moment .

Entre els solistes més coneguts cal destacar a Antonio Cantó Ferre “El Molinero”, José Vicedo “Tambor”, Tomás Beneyto Payá, Leandro Santonja, Pascual Agulló Hernández, Rufino Rodríguez Garcia-Abadillo i Teodoro Lanarás.

“LES CANÇONETES”

“Les cançonetes” han estat una de les característiques de la Filà de Moros Marinos. des de la seua fundació, i des de 1918, data de la seua reaparició, podem trobar dades sobre els autors de les lletres, uns vinculats a la Filà, com José Belda Cabanes, Manuel Esplugues Soler i Francisco Miralles, altres simpatitzant com José Piedra Peidró, que va escriure les clàssiques “al·leluies” que es repartien en l’Entrada, a més a més de ser l’autor dels versos que celebraren la reaparició de la Filà i la benedicció de la primera bandera.

Pels anys quaranta fou molt popular l’orquestra amb instruments de pols i pua i violi, en la que actuaven Manuel Ferre, Vicente Francés, Vicente Beneyto, Campins… i que eren acompanyats per membres de la filà amb “cimbombes i sonalles”.

Cal destacar a persones com a Manuel Santonja i a Miguel Cantó que han seguit aquesta tradició any erre any amb les seus composicions, sempre escrites en valencià.

L’OLLA

Som l’única filà que segueix mantenint la costum de condimentar la tradicional “olla de penques” per a la Nit de les Caixes, tant per als components de la filà com per als músics.

Junta Directiva

PRESIDENT:  Pau Verdú Navarro.

VICEPRESIDENTA: Loreto Belda Pérez.

SECRETARIA: Natalia Licerán Valls.

VICESECRETARI: Mariano Ferre Silvestre.

TRESORERA: Ana Vicedo Molina.

VICETRESORERA: Lidia Palazón López.

VOCALS JUNTA DE FESTES: Ana Vañó Juan i Sara Francés Beneyto.

VOCALS: Joan Vicente Tortosa García, José Luis Ferre Rico, Mariano Tormo Silvestre, Gonzalo Ferrero Alcaraz i Óscar Silvestre Pérez.

Web: www.morosmarins.com

Contacte: secretari@morosmarins.com