Orígens

Segons resa la tradició al novembre de 1859, el Consell General de la Vila de Bocairent, votava quines haurien de ser les celebracions que haurien de completar la festivitat religiosa de Sant Blai. L’any següent es va votar les festes de Moros i Cristians, probablement influenciats per les celebracions que es feien a la veïna Alcoi i pel clima patriòtic que es respirava després de les victòries al Marroc. D’aquelles primers festes ens ha arribat la crònica que d’ella narrava el conegut membre de la Filà de Moros Marins “el tio Belda el Vell”, segons les quals el Capità Major va ser José Doménech Sanchís, per la comparsa de Tomasines. Va ser un any desastrós climatològicament parlant i es van van haver de suspendre les festes fins a Pasqua.

D’una altra crònica, la que es va publicar a “El Rubí” el 22 de febrer de 1863 a València, es pot destacar la referència a set comparses o companyies: Moros, Mosqueters, Granaders, Estudiants, Biscains, Catalans i Mariners, estructurats en dos bàndols i comptant cada bàndol am el seu respectiu Capità i Ambaixador. Esta crònica, a més a més, permet verificar l’antiguitat dels Moros Vells, que juntament amb els Mosqueters i Catalans conformaven el bàndol Moro.

Es fa també referència al Castell, del que recomana es restaure completament “la vetusta fortaleza para los simulados combates que levantan en la plaza”. És també important la referència que es fa a l’ús de la pólvora “la pólvora no se escasea y con la que se consume en una función semejante habría suficiente para hacer salvas todo un año”.

Sens dubte l’origen real d’aquestes festes cal trobar-lo en la festa de la Soldadesca quan el rei Felipe V en 1707 alça la prohibició de l’ús de la pólvora en les festes. Aquesta festa de Soldadesca començaria a prendre importància a Bocairent a partir de 1741, on la funció de soldadesca estava a càrrec de la Companyia de Soldats de la Vila, que la formaven arcabusers, piquers i mosqueters. Al llarg del següent segle, o siga el XIX, aquestes milícies es van convertir en companyies de festers o filaes: Tomasines, Biscains, Mosqueters i Moros Vells, que protagonitzaven els diversos actes de les festes patronals casi igual que avui les coneixem.

En alguns casos, el patronatge de les festes s’associa a la lluita entre moros i cristians, com és el cas de la ciutat d’Alcoi amb el seu patró Sant Jordi. En el cas de Bocairent es van associar a la desaparició de la diftèria, malaltia que afectava greument a Bocairent i que va propiciar que pel procés d’insaculació Sant Blai substituira en el patronatge local a Sant Jaume.

150 aniversari

En l’any 2009 es va celebrar el 150 aniversari d’aquesta transformació dels festejos de soldadesca en festes de Moros i Cristians, d’aquelles set primeres comparses sorgirien les nou actuals: Espanyoletos, Granaders, Contrabandistes, Terç de Suavos i Estudiants en el bàndol cristiá; i Moros Vells, Marrocs, Moros Marins i Mosqueters en el bàndol moro.

Al llarg d’aquests primers 150 anys la festa ha evolucionat, com és natural, no obstant això els festers bocairentins han sabut mantenir l’essència d’aquests moros i cristians que no sorgiren de sobte i que eren herència d’unes celebracions que Bocairent havia sabut mantindre i perdurar en el temps.

Com dèiem la festa ha evolucionat clarament i el fruit i resultat d’aquesta evolució està en el fort creixement experimentat en el nombre de festers que s’han incorporat a la festa en totes les “filaes”, experimentat principalment entre les dècades dels anys 70 i els 90 del segle XX. El més rellevant potser siga també la incorporació normalitzada i a tots els nivells de la dona a la festa, i ja s’han donat casos d’algunes dones festeres que han celebrat els seus 50 anys d’actiu a la festa.

En la nostra festa, alguns actes s’han modificat, uns altres s’han reestructurat, però en essència la festa ha sabut conservar l’herència dels nostres avantpassats i situar-nos als inicis del segle XXI com un poble de referència pel que fa a festes de Moros i Cristians i d’entre els prop de 180 pobles de la Comunitat Valenciana que celebren aquests festejos i més de 130 pobles de la resta d’Espanya.